Estudiants d’Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, Formació Professional, ensenyances artístiques professionals i ensenyances esportives han realitzat enguany per primera vegada les proves extraordinàries a juliol, a escasses setmanes després de la finalització de les activitats lectives.
Tal com va establir la resolució del 12 de desembre de 2013, de les direccions generals d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística, i de Formació Professional i Ensenyances de Règim Especial, “El Decret 183/2013, de 5 de desembre, del Consell modifica totes les normes reglamentàries de la Generalitat que, en l’àmbit educatiu i en referència a l’avaluació, promoció o titulació en les diferents ensenyances, continguen referències a la realització de proves extraordinàries en el mes de setembre, per mitjà de la supressió de la referència temporal al mes de setembre”.
Amparo, una professora d’anglés d’un institut del barri del Cabanyal, ja ha obtingut resultats i, per tant, ha tingut l’oportunitat de fer un primer balanç d’aquesta convocatòria extraordinària fixada al començament de juliol (a partir del dia 9).
Amparo, després de conéixer el que s’establí en aquesta resolució i els resultats obtinguts a partir de la seua aplicació, vosté què n’opina?
Doncs que no ha afavorit l’alumnat en absolut, sobretot els estudiants d’ESO. Encara que també pense que, segons els resultats que hem obtingut, els de Batxillerat tampoc els ha afavorit.
El que han fet la majoria dels alumnes, de Batxillerat primordialment, és no presentar-se als exàmens. Els alumnes d’ESO simplement han provat sort a recuperar tot un curs en un sol examen. I els resultats han sigut catastròfics. Al primer cicle no hi ha cap aprovat.
Quina diferència ha pogut observar entre aquests resultats obtinguts a juliol i els de setembre d’altres anys?
Doncs mira, principalment que, en poder-hi presentar-se a setembre, a aquells alumnes d’ESO a qui els costava molt traure alguna assignatura específica durant el curs i al final acabaven suspenent a juny, tenien la possibilitat d’estudiar durant tot l’estiu per a recuperar i sí que ho feien. Fins i tot pujaven el nivell per poder començar millor el proper curs. Però ara a juliol no dóna temps a fer-ho. Per a aquests alumnes és impossible.
Només s’està afavorint els alumnes que s’han passat tot el curs sense treballar, perquè ja coneixen el temari de l’assignatura, és a dir, aquells que no mostren interés ni motivació, perquè són conscients que tenen més coneixements que la majoria. Aquest alumnat suspén a juny, perquè l’actitud també es valora, i amb un únic examen recupera tot el curs. Encara que aquest problema també el trobàvem a setembre.
Realment aquesta és una altra qüestió que s’hauria de valorar i resoldre, perquè el 40% de la nota que representa l’actitud es perd a l’examen de recuperació, on només s’avaluen els coneixements conceptuals.
Fins ara vosté només ha parlat d’efectes negatius en l’alumnat d’ESO. Creu que aquest canvi també comportarà algun benefici?
Des del punt de vista acadèmic no trobe cap efecte positiu. No afavoreix en absolut, no té cap benefici per a l’alumne, sobretot en assignatures on es requereix treball diari, com són les llengües i les matemàtiques.
Els alumnes que suspenen a juny perquè no han fet res durant tot l’any no aprenen hàbits de treball amb aquestes mesures, no els dóna temps. L’actitud i els hàbits no es canvien en un dia. Per tant, no hi ha beneficis per a cap tipus d’alumnat.
I en Batxillerat? Quins són els efectes que ocasionen aquestes modificacions?
Bé, primer jo faig una diferenciació entre primer i segon de Batxillerat perquè són dos casos completament distints.
Als alumnes de primer de Batxillerat, que normalment arriben amb interés i motivació, perquè ja han escollit un camí que, o bé els durà a la universitat o a fer un cicle de grau superior, aquest canvi no els suposa beneficis tampoc. La majoria d’ells o tots acaben per no presentar-se, l’estadística ho confirma. Hem vist que hi ha un percentatge molt alt de no presentats, però estem parlant de la meua assignatura, clar, la llengua anglesa. En aquesta matèria s’ha de treballar diàriament, no es pot estudiar ni en deu dies ni en vint, a no ser que ja compten amb coneixements o hagen de recuperar només aquesta assignatura, que normalment no és el cas. En fi, no beneficia en absolut. No poden. És impossible. Abandonen, no tenen ganes.
Ara parlem de segon de Batxillerat. Sabent que als centres públics les proves extraordinàries d’avaluació s’han realitzat a partir del dia 23 de juny de 2014 i que les dates fixades per a les convocatòries extraordinàries de les proves d’accés a la universitat han sigut els dies 8, 9 i 10 de juliol (modificació realitzada a la resolució de desembre de 2013), si un alumne de segon de Batxillerat té una o diverses assignatures suspeses (qualificacions que coneixen com a màxim l’1 de juliol, segons queda establert en aquesta resolució a què es fa referència), realment és possible recuperar les assignatures i alhora obtindre bons resultats a la Selectivitat?
Difícilment es poden obtindre bons resultats, però aprovar sí. Ara, normalment tots solen aprovar la Selectivitat.
Els alumnes als quals més els perjudica aquesta modificació són a aquells a qui els ha anat regular el curs, que suspenen dues o tres assignatures, fins i tot quatre o cinc.
Hem trobat casos com aquests enguany. Són alumnes que no volen presentar-se a la Selectivitat, la majoria igual porten la idea d’entrar en un cicle formatiu de grau superior. La situació és totalment injusta per a aquest tipus d’alumnat, perquè no són capaços de recuperar les matèries, els resulta molt difícil.
Quant als que volen fer la prova d’accés a la universitat, he de dir que realment tampoc els beneficia, però, com que ja tenen certa edat i ja s’han fixat i tenen molt clar quins són els seus objectius acadèmics, acaben obtenint bons resultats.
Això sí, fan un esforç enorme. L’estrés que suposa enfrontar-se a un segon de Batxillerat és molt gran per a l’alumne. Jo he arribat a presenciar atacs d’histèria, malalties… sobretot en les xiques. Enguany moltes han acabat plorant, excessivament afectades.
Aleshores, vosté creu que el temps és un element crític en aquest cas específic? La situació es podria normalitzar comptant amb diverses setmanes més?
Sí, sí. Jo no sé a qui pretenen afavorir, però a favor de l’alumne no estan, per descomptat. Cal preguntar-se per què i per a qui prenen aquestes decisions.
A la resolució esmentada es disposa que “la conselleria competent en matèria d’educació establirà les dates en què hauran de tindre lloc les proves extraordinàries, sessions d’avaluació final extraordinària, convocatòries extraordinàries i avaluacions extraordinàries”. Està vosté d’acord amb el fet que aquest òrgan siga l’únic responsable de fixar aquestes dates?
No, absolutament no. Evidentment s’han oblidat dels professors, de comptar amb la seua opinió, de discutir i debatre. Però no només amb els professors, sinó també amb els alumnes i amb les famílies, un col·lectiu molt afectat per aquest tema. Els pares i mares juguen un paper important a l’hora de donar suport, tot oferint reforços durant l’estiu a l’alumnat que no obté bons resultats, alumnat que ara –malauradament- abandona.
Haurien de convocar els sindicats d’estudiants o bé un grup que represente cada col·lectiu i així poder prendre part de les decisions importants. Sé que hi existeix una taula sectorial, però ja sabem com funcionen aquestes negociacions. La Conselleria acaba prenent les decisions sense arribar a acords, ni amb sindicats ni amb altres col·lectius.
L’article 28.4 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació disposa que “a fi de facilitar als alumnes la recuperació de les matèries amb avaluació negativa, les administracions educatives regularan les condicions perquè els centres organitzen les oportunes proves extraordinàries en les condicions que determinen”.
Aquest fragment de l’article és precisament el que apareix citat al començament de la resolució, a escasses línies del paràgraf que informa sobre la supressió de la convocatòria al mes de setembre.
Amparo, després de valorar els resultats i com a conclusió, creu vosté que aquestes mesures realment han facilitat i, sobretot, han ajudat als centres a crear les condicions adequades per tal que els i les alumnes no només recuperen les seues matèries, sinó que els supose una mesura positiva per al seu procés d’aprenentatge?
Absolutament no. Les condicions creades comporten ara i comportaran sempre efectes negatius. El que es deuria fer és tornar provisionalment al sistema d’abans, a convocar les proves extraordinàries a setembre, fins que algú finalment analitze la situació i done solució al que resulta més important, que arribe a l’arrel del problema: dotar als centres de recursos durant el curs escolar, augmentar el nombre de professors, tindre en compte l’atenció a la diversitat en referència a la disminució de la ràtio… D’aquesta manera, l’èxit escolar estaria assegurat i el nombre d’alumnes suspesos baixaria significativament. La mesura necessària per tal d’afavorir el procés d’aprenentatge és, en definitiva, invertir més en educació i tots ho sabem.
Entrevista realitzada per Ana Montolio, estudiant de Magisteri a la Universitat de València
lamilotxaeducactiva.wordpress.com 