Als Països Catalans, parlar de llengua i escola és quasi sempre parlar de conflicte. És ben sabut per tots que hi ha gent a qui no li agrada que se’ns eduque en la nostra llengua i que volen enderrocar tot el que la nostra societat ha anat aconseguint en democràcia respecte a la normalitat de la llengua i l’ús que se’n fa a les escoles.
Tant a Catalunya com al País Valencià hem assistit moltes vegades a atacs injustificats contra la llengua des del mateix govern, sempre que aquest ha estat governat pel Partit Popular. A Catalunya, amb la implantació de la LOMQE, es pretén enderrocar el model existent d’immersió lingüística, i al País Valencià, ja hem lliurat diverses batalles i hem hagut d’enfrontar diversos 
projectes absurds.
Ara, i des de fa uns anys, els nostres companys de les Illes Balears s’enfronten a un nou atac contra l’escola que utilitza la llengua com a arma política i tracta d’enderrocar, sense tenir-ne en compte les conseqüències, el sistema d’immersió lingüística que s’ha anat consolidat amb el temps a les Illes. Amb el nom de decret de Tractament Integral de les Llengües (TIL) s’ha esdevingut a les Illes Balears un procés que ha indignat tota la comunitat educativa i ha unit gran part de la societat balear en contra d’aquest decret.
Què és el TIL?
El Tractament Integral de Llengües és el model lingüístic que està substituint el model d’immersió lingüística a Balears des del començament del curs 2013-2014. El tret principal d’aquest model és que deixa enrere el decret de Mínims del model d’immersió lingüística, un decret acordat per tots els partits, inclòs el PP, i que obligava els centres públics a oferir en català almenys un 50% de les hores lectives, tot podent arribar fins al 80% en aquells casos en què la dinàmica social aconsellara aquesta mesura per tal de garantir l’adquisició real de les dues llengües oficials a tot l’alumnat.
En contra del Decret de Mínims, el TIL indica que les hores lectives s’han de repartir de forma equitativa entre les dues llengües oficials de les Illes i, a més, en una llengua estrangera, preferentment l’anglés, de forma que els alumnes reben un percentatge de matèries que oscil·la entre el 20 i el 32% en una llengua estrangera, depenent de l’etapa educativa; a més, les llengües oficials, el català i el castellà, es reparteixen a parts iguals entre la resta de matèries, utilitzant així un màxim d’entre el 34% i el 40% de les hores lectives. Aquest és un model lingüístic únic per a totes les Illes Balears, i d’obligada aplicació a tots els centres no universitaris, tant públics, com concertats i privats.
El Govern de Balears explica que la necessitat d’aplicar el TIL ve donada pel baix nivell en llengües estrangeres dels alumnes balears i per l’alt percentatge de fracàs escolar a les aules. A la pàgina web de la Conselleria destinada a la defensa del TIL, es divulguen entre altres, les dades del fracàs escolar: Balears, 39%; mitjana d’Espanya, 25,9%. Amb aquestes xifres sentencia: “Les xifres demostren que el model d’immersió lingüística no funciona. El Govern aposta per un canvi en el model educatiu amb la finalitat de disminuir aquestes dades negatives i millorar les competències lingüístiques dels alumnes”.
El Govern es basa en l’aprenentatge integrat de continguts i llengües (AICLE) com a referent metodològic de les matèries no lingüístiques. En canvi, els especialistes en aquesta metodologia declaren que el TIL sols agafa d’aquesta metodologia el fet del trilingüisme, i en deixa de costat altres elements importants, com ara la correcta preparació i implicació dels mestres i professors, o la cooperació i negociació dels professors amb els alumnes respecte a continguts o el treball per projectes.
Tant el contingut d’aquesta llei, com la justificació que s’ha donat per implantar-la i la manera en què s’ha implantat, ha provocat un gran rebuig per part de tota la comunitat educativa, que opina que aquesta llei no s’ha implantat amb la intenció que s’hi diu (la millora de les competències lingüístiques en llengua estrangera), sinó que s’ha utilitzat com a una arma més del Govern del PP de José Ramón Bauzà en contra de la llengua catalana i de la seua utilització a l’escola.
Com s’ha esdevingut la implantació del TIL a les Illes Balears?
Per poder parlar de l’origen del TIL, ens n’anem a 2011, tot just al moment de la victòria del PP de Bauzà a les eleccions autonòmiques de Balears, ja que dins del seu programa electoral, va prometre que implantaria “la llibertat a l’hora d’elecció de centres des de l’Educació Infantil” i que, a més, pensava implantar un model lingüístic que permetera als pares elegir, entre les llengües oficials, la llengua vehicular per a l’educació dels seus fills. Aquesta és una promesa que ja havia fet Jaume Matas abans d’arribar al Govern l’any 2003, però que no va poder implantar per ser tècnicament inviable. Amb aquesta iniciativa, Bauzà pretenia canviar el model d’immersió lingüística, on els centres decidien quin percentatge d’hores escolars s’impartien en català i quines en castellà, per un model de dues línies, cadascuna en una llengua (molt paregut al que s’aplica al País Valencià). A més, -afegia Bauzà- els pares participarien en totes les preses de decisió sobre l’educació dels seus fills, tot pensant que aquestes famílies, en la seua majoria, triarien la llengua castellana com a llengua vehicular d’ensenyament dels seus fills.
Així, per al curs 2012-2013, es va publicar la primera Ordre d’Admissió en què es demanava als pares que indicaren la llengua en què volien que els seus fills cursaren tant l’Educació Infantil com la Primària . Aquesta consulta es feia tant per als alumnes que anaven a cursar Infantil com per al primer cicle de Primària (la qual cosa va denunciar el STEI-I, pel fet que la tria de la llengua sols es pot fer en la primera matrícula, no una vegada s’està cursant infantil ni en el canvi de cicle).
Aquesta consulta, però, va tindre com a resultat unes xifres que no van agradar al Govern Balear, ja que de la totalitat dels alumnes, un 62% va triar el català com a primera llengua d’escolarització, enfront del 10% que van triar el castellà (va haver un 28% que no van triar cap opció, adscrivint-se així al projecte lingüístic del centre). Així, en aquest primer any de tria de la llengua, es van matricular un 87% dels alumnes en català, i un 13% en castellà.
En el procés d’escolarització del curs 2013-2014 dut a terme quan el decret TIL estava ja en procés de creació, però sense cap concreció del curs en què aquest es duria a terme, les xifres van ser d’un 70% en català i un 30% en castellà.
Dins d’aquest mateix any és quan la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, decideix canviar d’estratègia respecte al tema de la llengua a l’escola, i en compte de buscar la lliure elecció de la llengua que havien predicat des de les eleccions, es trauen de la màniga el Decret del 19 d’abril de 2013 sobre el tractament integrat de les llengües, el TIL. Amb aquest, canvien la seua promesa electoral de les línies en català i en castellà pel model trilingüe.
El més sorprenent d’aquest decret TIL per a la comunitat educativa no va ser el propi contingut del decret TIL, el qual va ser aprovat sense cap debat previ amb la comunitat educativa, sinó les instruccions de la seua aplicació, la qual determinava que aquest projecte lingüístic havia de posar-se en marxa per al mateix curs 2013-2014.
Aquestes instruccions donaven un calendari d’aplicació que per a la comunitat educativa semblava absurd i que tenia com a raó única tombar el model d’immersió lingüística el més prompte possible.
Si les instruccions es va publicar el 9 de maig de 2013, els centres tenien fins al 20 de juny per redactar el projecte TIL que es practicaria a cada centre, especificant-n’hi els recursos que tenien per dur-lo a terme (incloent-hi els professors que en aquell moment comptaven amb el nivell B2 d’anglés), modificar el projecte segons les característiques del centre, que aquest fóra aprovat pel Consell escolar i enviar-lo a Conselleria.
A més a més, les instruccions de Conselleria assenyalaven que el TIL havia d’implementar-se a tots els centres almenys en primer curs del segon cicle d’Infantil, i el primer curs de cada cicle de la Primària.
Aquesta situació va donar pas a un estiu de 2013 molt mogut, dins del qual es van produir comentaris molt desafortunats per part de membres de Conselleria, persecució i expedientació de directors de centres on el Consell Escolar no havia aprovat el TIL i també coacció als centres perquè aquesta llei fóra aprovada.
I una vegada va arribar setembre, el dia 6 va aparéixer la notícia que el TSJIB havia suspés cautelarment aquest decret TIL, per irregularitats en l’article 20 d’aquest decret, en l’annex del TIL i per les seues instruccions d’aplicació, tal com l’havien recorregut els sindicats STE-i i UGT. Aquest auto significava que el TIL no es podria aplicar per al curs 2013-2014. Però, una altra vegada, el govern de Bauzà es va traure de la màniga una altra manera d’insultar tota la comunitat educativa, i és que encara no havia passat un dia des de la suspensió del decret TIL i el Govern va publicar un Decret-Llei que derogava aquest article 20 i que tornava a implantar el TIL a les aules per al mateix curs 2013-2014.
Aquesta situació, en què la comunitat educativa veia davant dels seus nassos com el Govern es burlava de la Justícia mitjançant un Decret-llei, juntament amb la situació de retallades que els professors de Balears han anat patint durant aquests últims anys, van despertar tota la comunitat educativa, i aquesta es va alçar en contra de les injustícies de la Conselleria d’Educació del Govern de Bauzà en una vaga indefinida de mestres que va començar el dia 16 de setembre, i en una manifestació, el dia 29 de setembre, reconeguda com la major manifestació que s’havia fet mai a les Illes Balears, amb unes 80.000 persones.
Amb aquesta manifestació s’iniciava també el camí de la major plataforma per l’educació que han tingut les Illes, l’Assemblea de Docents de les Illes Balears. Aquesta assemblea ha sigut el principal mitjà d’acció per a fer arribar a tots els centres informació sobre el TIL, recursos en contra de la seua aplicació, i els que ha dut la lluita activa al carrer.
Com ha estat la implantació del TIL a les escoles?
Aquest ha sigut un any de lluita a les Illes Balears. No sols de lluita contra el TIL, sinó també contra la Llei de Signes que han implantat aquest any, contra les retallades, sancions a directors i també contra les reformes del Ministeri d’Educació. Però també ha sigut un any en què a les Illes Balears s’ha articulat la lluita per l’educació d’una forma consistent i fructífera. Si a les Illes el moviment educatiu reivindicatiu mai no havia sigut un moviment fort i aquest sempre havia sigut dispers i discret, aquests anys, el Govern de Bauzà i la Conselleria d’Educació de Rafael Bosch, i més tard de Joana M. Camps, han sigut els principals impulsors d’una lluita reivindicativa forta i estructurada que uneix totes les Illes Balears en un sentiment comú: el rebuig al propi Govern.
Quant a l’aplicació del TIL, el Govern va preveure que necessitarien formar docents per a impartir assignatures en anglés, i van anunciar que es formarien uns 3000 professors perquè aquests estigueren capacitats amb un nivell B2 d’anglés, suficient per donar classes a Primària. A més, es portarien auxiliars de conversa als centres on no hi haguera mestres amb la capacitació.
Segons les associacions de pares i mares, i l’assemblea de docents, aquesta formació de professors ha sigut molt diferent. Realment, no s’han “format” uns 3000 professors, sinó que la gran majoria d’aquests ja comptaven amb aquesta formació (el títol B2 d’anglés). A més, informen que aquest nivell B2 d’anglés resulta en moltes ocasions insuficient per donar classe, que els auxiliars de conversa són també insuficients i que la majoria dels professors no han rebut cap formació en la metodologia AICLE, en la qual es basa el TIL.
Totes aquestes dades es poden consultar de forma més detallada ací: contrainfo.cat
Així, els centres han anat implementant el TIL en la mesura en què els seus recursos els ho han permés, si bé en molts centres no s’ha pogut aplicar i s’han repartit les hores de forma equitativa entre les dues llengües oficials. Els resultats que mostra la Conselleria demostren que l’aplicació del TIL no ha sigut rellevant per als alumnes pel que fa a la seua competència lingüística en llengua estrangera.
A dia de hui, amb el curs acabat, tota la comunitat educativa assumeix que la implantació del TIL ha sigut un despropòsit, que el curs 2013-2014 ha resultat caòtic per la falta de recursos necessaris per implantar aquesta metodologia, i que aquesta pressa per part de Conselleria per dur a terme el TIL sols es pot justificar pel rebuig del Govern a una llei d’immersió lingüística que en el seu moment va ser aprovada per tots els partits polítics.
El juny d’aquest any, els consells escolars dels centres tornaven a votar el PTIL de cada centre, i aquest cop s’hi ha mostrat un sentiment d’insubmissió i rebuig. La majoria dels centres no han aprovat el PTIL. La resposta de Conselleria ha sigut fulminant: els centres escolars on, a dia 16 de juny no havia sigut aprovat el PTIL, han sigut obligats a celebrar claustre durant tots els dies de juliol fins que aquest fóra aprovat. La Conselleria, de fet, ha donat indicacions als inspectors perquè pressionaren els centres a aprovar el TIL, i alguns d’aquests inspectors, en no haver-se aprovat el PTIL, han sigut destituïts.
Molts d’aquests claustres segueixen sense aprovar el TIL, i per a l’any que ve es preveuen més mobilitzacions i accions d’insubmissió contra el TIL i el Govern Bauzà.
Més informació:
Assemblea de docents de les Illes Balears
Pau Hueso, estudiant de Magisteri a la UV
lamilotxaeducactiva.wordpress.com 