El passat dijous 25 de setembre vam assistir a la presentació del projecte artístic-social SGNS_Educació per l’Empatia. Aquesta va estar conduït per Natalia Lozano i Laura Hueso, i durant l’hora i mitja que va durar, ens van endinsar en aquest projecte en què l’art es considera una ferramenta fonamental a través de la qual transformar la societat, i per tant, l’educació, dues cares d’una mateixa moneda que s’influeixen de forma recíproca.
A la presentació vam poder conéixer el naixement d’aquest projecte, a partir de l’experiència amb col·lectius de persones amb diversitat funcional (sords i cecs), i com aquest s’ha anat desenvolupant a Espanya, Islàndia i Liechtenstein.
Després d’un breu tast del projecte, vam tindre un debat, on van sorgir intervencions molt interessants de professorat de magisteri, alumnes i exalumnes, i també de persones d’altres sectors culturals i artístics, interessades en educació, societat i art. En aquest debat vam poder parlar sobre la possibilitat de la transformació a través de l’art, sobre el (des)prestigi i (des)coneixement a les escoles del llenguatge plàstic i visual, relegat a temps d’esbarjo, i sobre les possibilitats de transformar aquesta pràctica educativa per tal de fer arribar a les aules de les escoles la teoria apresa a les aules de les universitats.
lamilotxaeducactiva.wordpress.com 