M’adone que a les facultats de magisteri s’estan formant unes grans fornades de mestres que no sabran respondre a les demandes de la societat. Potser tenen conceptes apresos, però el què, com, quan i el perquè d’una educació transformadora crec que no ho tenen gens clar, o m’equivoque?
Una de les coses que més em van sobtar va ser quan el primer dia de classe, la professora, per trencar el gel, ens preguntà el motiu pel qual estudiàvem magisteri. Em vaig posar les mans al cap quan vaig sentir que vora
un 95% de l’estudiantat deia que era: “Perquè m’agraden els xiquets”. Vaig pensar: “Bé, si t’agraden els xiquets, tin 
molts fills, ser mestre o mestra és molt més que això”.
És evident que la voluntat transformadora i la mentalitat crítica escasseja a les aules. Malgrat tot, amb el temps, anem aprenent paraules clau que ens ajudaran a aprovar la carrera sencera: aprenentatge crític, emancipació, transformació social, crear una persona autònoma, visió constructivista, etc. Així passen els anys i sols sabem eixes paraules (buides de contingut, clar). A més, també fem bandera de: No als llibres de text!, fora els exàmens!, menys memorització i més aprenentatge significatiu!, etc. Però, de veritat que sabem fer a l’aula tot això que prediquem? Ens ho han ensenyat a la carrera de Magisteri? És obvi que no, tot es queda, lamentablement, en pur paper mullat.
Per tant, no cal que ens esperem uns i unes mestres compromisos/-es, en voluntat transformadora a les nostres escoles. Més aviat esperem-nos uns docents alienats reproductors de tot allò que han rebut. El nou alumnat arriba a les escoles esperant que tot el claustre treballe per projectes i que estiga compromés i, d’aquesta manera, que li expliquen el que ha de fer. Però, desgraciadament, no és així. Arribem a l’escola i tot es difumina, caiem en el parany de les metodologies tradicionals; això sí, creient-nos que som els més “progres” i renovadors del món.
Així que no cal que ens fem falses esperances: tenim un sistema educatiu corcat, de dalt a baix. Si volem canviar-lo hem de treballar per construir juntes l’educació que volem, ja que aquesta no ens apareixerà per art de màgia quan ens donen la plaça de mestre o mestra.
Anna Gil Mascarell, estudiant de Magisteri a la Universitat de València
lamilotxaeducactiva.wordpress.com 